L'Agricultura Social a Catalunya

Pàgina web de l'Equip de Recerca en Agricultura Social del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona | Comunicació i difusió dels projectes d'investigació "L'Agricultura Social en el desenvolupament local i l'ocupació de col·lectius en risc de marginació" [2012-2014] i "L’Agricultura Social: Anàlisi Econòmica i Avaluació del Retorn a la Societat" [2015-2017], finançats pel Programa Recercaixa (Convocatória 2011 i 2014), una iniciativa de l'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Catalana d'Universitat Públiques (ACUP)

Mapa col·laboratiu

1. CARTOGRAFIANT (COL·LECTIVAMENT) L’AGRICULTURA SOCIAL A CATALUNYA

Un dels àmbits de treball del present projecte de recerca “L’Agricultura Social: anàlisi econòmica i avaluació del retorn a la Societat” és la creació d’un mapa col·laboratiu de l’Agricultura Social a Catalunya, en el que es recullin les diferents iniciatives que s’apleguen sota aquest fenomen d’innovació social a través del següent formulari online:

Els antecedents d’aquest mapa es troben en la base de dades de projectes d’AS creada arrel de la recerca “L’Agricultura Social en el desenvolupament local i l’ocupació per a col·lectius en risc de marginació social” (2012-2014). La investigació ens va permetre censar 42 entitats que es dedicaven (exclusiva o parcialment) a l’AS, principalment en l’àmbit de la inserció laboral.

Actualment ja en tenim censats prop de 150 projectes, esperant que amb la col·laboració de totes i tots, en puguem detectar molts més. Podeu visualitzar al següent enllaç.

Avançant en la recerca hem pogut copsar com el fenomen de l’AS és realment heterogeni i està altament atomitzat. Els projectes es gesten, a trets generals, de manera aïllada, amb poca connexió amb altres projectes, i un bon nombre no es desenvolupen en l’àmbit de la inserció laboral, sinó que desenvolupen en altres vessants poc explorades fins ara per la nostra recerca com la teràpia, la rehabilitació, l’educació, la formació o l’acció social. La elaboració d’aquesta eina de recerca col·laborativa respon, per tant, a la voluntat d’ampliar el coneixement sobre l’AS a Catalunya. Davant l’emergència del fenomen al territori català volem ser el màxim d’exhaustius possibles en registrar els projectes existents, recollint aquesta heterogeneïtat, fent partícips als principals actors del sector, del territori i a la ciutadania en general en aquest procés, considerant que són un important actiu per al desenvolupament de metodologies de recerca social col·laborativa.

A banda, tenim la certesa que el mapa esdevindrà, a part d’uns interessant base de dades visual de l’AS, una eina al servei de les entitats del sector, de les institucions, dels consumidors i consumidores i de la ciutadania en general. En aquest sentit, considerem que el mapa pot contribuir a:

  • Augmentar el coneixement sobre el fenomen de l’AS a Catalunya i la seva dinàmica actual
  • Establir xarxes i sinergies entre iniciatives d’AS
  • Millorar les relacions entres iniciatives productores i consumidors/es que aposten per un producte amb valor afegit (ecològic, proximitat, saludable, social, …)
  • Divulgar la presència d’aquesta pràctica d’innovació social i de desenvolupament local i la tasca que desenvolupen les entitats

2. METODOLOGIA

A continuació exposem breument la metodologia que hem dut a terme per A la creació del mapa col·laboratiu de l’AS a Catalunya. Consta de 4 grans fases:

Fase 1. Disseny

La creació de mapes col·laboratius a experimentat un impuls important en els darrers anys, sobretot arrel de l’ús de les TIC i de disposar de plataformes en xarxa  que permeten intercanviar grans volums de dades i informació entre diferents usuaris. Així han sorgit iniciatives com OpenStreetMap (OSM), un mapa d’accés lliure, construït, dissenyat i actualitzat per milers de col·laboradors arreu del món; o Mapping de commons, una iniciativa estesa a diferents ciutats del món que pretén cartografiar, a partir del coneixement col·lectiu, els béns públics, comuns i d’accés lliure dels respectius entorns urbans.

A Catalunya, també hi ha casos rellevants que aposten per la implicació ciutadana en el procés de cartografia de diferents tipus de recursos i pràctiques socials; normalment aquells que no estan representats pel poder hegemònic o que ocupen un lloc marginal. D’aquesta manera, la cartografia col·lectiva es transforma en una eina de reivindicació, com a mitjà per a donar visibilitat a realitats, discursos i relats que es desconeixen, s’obvien o s’amaguen. Algunes d’aquests projectes de cartografia col·laborativa al que ens referim són el Mapa d’innovació social de Catalunya, el projecte Pam a Pam. El teu mapa de l’economia solidària o el mapa dels Espais de la Repera, els quals han estat fonts i referents claus pel disseny del nostre mapa.

En aquesta etapa hem confeccionat el formulari en xarxa a través del qual es recolliran les dades, i al qual hi pot accedir qualsevol persona, entitat o institució per introduir i registrar els iniciatives d’AS que conegui i/o que hi hagi a prop seu. El formulari consta de dos parts, la primera, en la que es recullen les dades bàsiques del projecte o entitat, i la segona, en la que es pregunta sobre les característiques i elements que el defineixen. A banda, també hem explorat les eines per cartografiar i georeferenciar les dades obtingudes.

Fase 2. Recollida d’informació

El procés de recollida d’informació es realitzarà a través del formulari en xarxa. L’objectiu és que aquesta eina d’obtenció de dades arribi al major nombre de persones col·laboradores, per tal de poder abraçar un territori més ampli i censar el major nombre d’iniciatives d’AS. Per aconseguir això, emprarem les xarxes socials (facebook, twitter), la pàgina web del projecte i el correu electrònic.

Fase 3. Verificació de la informació i georeferenciació

Un cop recollida la informació, l’equip del projecte l’anirà verificant i sistematitzant en una base de dades conjunta per a poder georeferenciar, posteriorment, les entitats i els projectes amb tota la seva informació associada. El resultat d’aquest procés donarà lloc a dos productes: per una banda, una base de dades amb informació de tots els projectes censats i, per l’altre, el mapa, com a mitjà gràfic per plasmar tota aquesta informació.

Fase 4. Difusió dels resultats

El resultat obtingut serà principalment, a banda de tota la base de dades, un mapa en xarxa en el que es pugui consultar les dades de les entitats. Per tal de difondre l’existència d’aquesta eina i aconseguir que esdevingui un suport pel sector de l’AS, les institucions i la comunitat en general emprarem canals de difusió propis, com les xarxes socials i el blog, així com canals externs, com mitjans de comunicació, altres pàgines web o revistes especialitzades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s