L'Agricultura Social a Catalunya

Pàgina web de l'Equip de Recerca en Agricultura Social del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona | Comunicació i difusió dels projectes d'investigació "L'Agricultura Social en el desenvolupament local i l'ocupació de col·lectius en risc de marginació" [2012-2014] i "L’Agricultura Social: Anàlisi Econòmica i Avaluació del Retorn a la Societat" [2015-2017], finançats pel Programa Recercaixa (Convocatória 2011 i 2014), una iniciativa de l'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Catalana d'Universitat Públiques (ACUP)


Deixa un comentari

Premis del Món Rural

El darrer dijous 23 de març de 2017 varen concedir el premi del Món Rural en la categoria d’assaig i recerca atorgat per la Fundació del Món Rural als membres de l’Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS) del Departament de Geografia de la UAB: Carles Guirado, Natàlia Valldeperas i Antoni F. Tulla,  per L’Agricultura Social a Catalunya, Desenvolupament local i ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social. Estem molt contents de poder donar veu a la feina de moltes persones que desenvolupen una gran tasca en l’Agricultura Social i molt il·lusionats de veure ben aviat la publicació d’aquesta recerca!

També cal destacar la menció especial per al doctor Eloi Guinjoan del Departament de Geografia de la UAB, per la recerca “Perseguint les claus de l’èxit. Una anàlisis comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp“. Enhorabona també!

IMG_0924

Antoni F. Tulla recollint el premi en la categoria d’assaig i recerca


Deixa un comentari

Jornada tècnica sobre Agricultura Social a la Masia de Can Calopa de Dalt

El proper divendres 31 de març de 2017 a les 9:00 hores tindrà lloc la Jornada tècnica “L’Agricultura Social a Catalunya: anàlisi del sector i reptes de futur” a la Masia de Can Calopa de Dalt (Collserola), dins del marc de les Jornades PATT 2017, organtizades per l’Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

proj_calopa_maig13

L’Agricultura Social a Europa, i també a Catalunya, ha experimentat  un impuls força important en les darreres dècades del segle XXI. Aquest fet s’ha de relacionar amb una sèrie de processos socioculturals i canvis en les tendències socials que han contribuït a teixir noves aliances entre societat i agricultura. En aquest context, l’Agricultura Social apareix com una estratègia per oferir solucions i respostes a problemes i necessitats presents en la societat actual. Les experiències, sorgides en la majoria de les ocasions des de la pròpia ciutadania, tenen entre algunes de les seves finalitats utilitzar els recursos territorials per a promoure la salut, l’ocupació, la teràpia i l’apoderament de col·lectius socialment vulnerables (persones amb discapacitat, persones amb trastorn mental, persones en situació de pobresa, persones en situació d’atur de llarga durada, gent gran, entre d’altres col·lectius).

En la primera part d’aquestes jornades es presentaran les característiques més rellevants del sector de l’Agricultura Social a Catalunya, incidint en quin és l’abast del fenomen al nostre país, quines són les debilitats i fortaleses del sector i quin és el valor social, econòmic i ambiental de les experiències existents. En la segona part de les jornades es convidarà a les experiències d’Agricultura Social i a agents clau del sector a participar en un debat conjunt sobre el reptes i oportunitats d’aquest sector a Catalunya, que permetrà esbossar possibles accions per impulsar-lo en un futur i establir conneccions entre els diferents actors.

Aquestes jornades tenen per objectiu donar visibilitat a l’Agricultura Social com a pràctica emergent en el marc de l’Economia Social i Solidària. Així com aprofundir en el coneixement de les característiques del sector i del seu valor social, econòmic i ambiental. A part d’això, identificar els reptes i oportunitats de l’Agricultura Social a Catalunya amb la participació dels agents clau del sector, per tal de fomentar les sinèrgies entre les experiències d’Agricultura Social i assentar les bases per a la coordinació d’accions conjuntes que potenciïn el desenvolupament i impuls del sector.

Durant la jornada hi haurà la possibilitat de donar a conèixer el projecte i els productes de diferents experiències que treballen amb col·lectius en risc d’exclusió social a través del treball agrari. Les jornades es realitzaran a les instal·lacions de la Masia Can Calopa de Dalt on s’hi desenvolupa un projecte vitivinícola que insereix a joves amb especials fragilitats, experiència que es visitarà en el marc de les jornades i on els i les assistents podran gaudir d’un dinar elaborat pels i les joves del projecte.

Trobareu adjunt el programa de les jornades. Per assistir-hi cal inscripció prèvia (inscripcions al següent enllaç: https://goo.gl/forms/0nfyXtCCt9YloQJu1) ja que hi ha aforament limitat, a més a més cal confirmar  l’assistència al dinar que es durà a terme a la mateixa Masia de can Calopa de Dalt una vegada acabada la jornada.

programa_20_02_2017

barcelona_agricultura-social_310317_170525

 


Deixa un comentari

Mapa col·laboratiu

1. CARTOGRAFIANT (COL·LECTIVAMENT) L’AGRICULTURA SOCIAL A CATALUNYA

Un dels àmbits de treball del present projecte de recerca “L’Agricultura Social: anàlisi econòmica i avaluació del retorn a la Societat” és la creació d’un mapa col·laboratiu de l’Agricultura Social a Catalunya, en el que es recullin les diferents iniciatives que s’apleguen sota aquest fenomen d’innovació social a través d’un formulari en xarxa i la posterior georeferenciació de la informació.

Els antecedents d’aquest mapa es troben en la base de dades de projectes d’AS creada arrel de la recerca “L’Agricultura Social en el desenvolupament local i l’ocupació per a col·lectius en risc de marginació social” (2012-2014). La investigació ens va permetre censar 42 entitats que es dedicaven (exclusiva o parcialment) a l’AS, principalment en l’àmbit de la inserció laboral.

Avançant en la recerca hem pogut copsar com el fenomen de l’AS és realment heterogeni i està altament atomitzat. Els projectes es gesten, a trets generals, de manera aïllada, amb poca connexió amb altres projectes, i un bon nombre no es desenvolupen en l’àmbit de la inserció laboral, sinó que desenvolupen en altres vessants poc explorades fins ara per la nostra recerca com la teràpia, la rehabilitació, l’educació, la formació o l’acció social. La elaboració d’aquesta eina de recerca col·laborativa respon, per tant, a la voluntat d’ampliar el coneixement sobre l’AS a Catalunya. Davant l’emergència del fenomen al territori català volem ser el màxim d’exhaustius possibles en registrar els projectes existents, recollint aquesta heterogeneïtat, fent partícips als principals actors del sector, del territori i a la ciutadania en general en aquest procés, considerant que són un important actiu per al desenvolupament de metodologies de recerca social col·laborativa.

A banda, tenim la certesa que el mapa esdevindrà, a part d’uns interessant base de dades visual de l’AS, una eina al servei de les entitats del sector, de les institucions, dels consumidors i consumidores i de la ciutadania en general. En aquest sentit, considerem que el mapa pot contribuir a:

  • Augmentar el coneixement sobre el fenomen de l’AS a Catalunya i la seva dinàmica actual
  • Establir xarxes i sinergies entre iniciatives d’AS
  • Millorar les relacions entres iniciatives productores i consumidors/es que aposten per un producte amb valor afegit (ecològic, de proximitat, saludable, social, solidari, etc.)
  • Divulgar la presència d’aquesta pràctica d’innovació social i de desenvolupament local i la tasca que desenvolupen les entitats

2. METODOLOGIA

A continuació exposem breument la metodologia que hem dut a terme per A la creació del mapa col·laboratiu de l’AS a Catalunya. Consta de 4 grans fases:

Fase 1. Disseny

La creació de mapes col·laboratius a experimentat un impuls important en els darrers anys, sobretot arrel de l’ús de les TIC i de disposar de plataformes en xarxa  que permeten intercanviar grans volums de dades i informació entre diferents usuaris. Així han sorgit iniciatives com OpenStreetMap (OSM), un mapa d’accés lliure, construït, dissenyat i actualitzat per milers de col·laboradors arreu del món; o Mapping de commons, una iniciativa estesa a diferents ciutats del món que pretén cartografiar, a partir del coneixement col·lectiu, els béns públics, comuns i d’accés lliure dels respectius entorns urbans.

A Catalunya, també hi ha casos rellevants que aposten per la implicació ciutadana en el procés de cartografia de diferents tipus de recursos i pràctiques socials; normalment aquells que no estan representats pel poder hegemònic o que ocupen un lloc marginal. D’aquesta manera, la cartografia col·lectiva es transforma en una eina de reivindicació, com a mitjà per a donar visibilitat a realitats, discursos i relats que es desconeixen, s’obvien o s’amaguen. Algunes d’aquests projectes de cartografia col·laborativa al que ens referim són el Mapa d’innovació social de Catalunya, el projecte Pam a Pam. El teu mapa de l’economia solidària o el mapa dels Espais de la Repera, els quals han estat fonts i referents claus pel disseny del nostre mapa.

En aquesta etapa hem confeccionat el formulari en xarxa a través del qual es recolliran les dades, i al qual hi pot accedir qualsevol persona, entitat o institució per introduir i registrar els iniciatives d’AS que conegui i/o que hi hagi a prop seu. El formulari consta de dos parts, la primera, en la que es recullen les dades bàsiques del projecte o entitat, i la segona, en la que es pregunta sobre les característiques i elements que el defineixen. A banda, també hem explorat les eines per cartografiar i georeferenciar les dades obtingudes.

Fase 2. Recollida d’informació

El procés de recollida d’informació es realitzarà a través del formulari en xarxa. L’objectiu és que aquesta eina d’obtenció de dades arribi al major nombre de persones col·laboradores, per tal de poder abraçar un territori més ampli i censar el major nombre d’iniciatives d’AS. Per aconseguir això, emprarem les xarxes socials (facebook, twitter), la pàgina web del projecte i el correu electrònic.

Fase 3. Verificació de la informació i georeferenciació

Un cop recollida la informació, l’equip del projecte l’anirà verificant i sistematitzant en una base de dades conjunta per a poder georeferenciar, posteriorment, les entitats i els projectes amb tota la seva informació associada. El resultat d’aquest procés donarà lloc a dos productes: per una banda, una base de dades amb informació de tots els projectes censats i, per l’altre, el mapa, com a mitjà gràfic per plasmar tota aquesta informació.

Fase 4. Difusió dels resultats

El resultat obtingut serà principalment, a banda de tota la base de dades, un mapa en xarxa en el que es pugui consultar les dades de les entitats. Per tal de difondre l’existència d’aquesta eina i aconseguir que esdevingui un suport pel sector de l’AS, les institucions i la comunitat en general emprarem canals de difusió propis, com les xarxes socials i el blog, així com canals externs, com mitjans de comunicació, altres pàgines web o revistes especialitzades.


Deixa un comentari

L’Agricultura Social present al I Congrès Masia i Territori

Durant aquests dies (11, 12 i 13 de març de 2015) es celebra a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el congrés Masia i Territori – I Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori català, organitzat per la secció Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).

L’Agricultura Social estarà molt present en aquest esdeveniment, aportant noves visions sobre desenvolupament local i cohesió dels territoris rurals des de la innovació social i l’economia solidària. L’equip de recerca en Agricultura Social de la Universitat Autònoma de Barcelona hem volgut participar amb la comunicació “L’Agricultura Social a Catalunya. Una doble alternativa: desenvolupament local i ocupació de col·lectius en risc d’exclusió social” (que us podeu descarregar aquí), en Bloc 2: Economia i usos lligats a la masia, i en l’eix temàtic, 2.4 Alternatives: Masia i producció de proximitat i ecològica, amb l’objectiu de presentar els resultats de la recerca desenvolupada i de donar visibilitat al sector. D’altra banda, tenim el plaer de compartir eix temàtic amb els i les companyes de l’Olivera Cooperativa, que presentaran la comunicació “Territori, inclusió social, agricultura de secà i vins i olis des de 1974″, explicant la seva experiència -un dels referents de l’Agricultura Social a Catalunya- i presentant un cas concret d’ocupació de col·lectius en risc d’exclusió a través del treball agrari. A més, el càtering del projecte de Can Calopa també està present al congrés, oferint un tast de productes d’Agricultura Social.

Si voleu assistir, aquí teniu el programa. Per a més informació, consulteu la pàgina web del congrés. També podeu seguir el congrés a través del nostre perfil de twitter, al perfil del congrés i amb les etiquetes #agriculturasocial i #congresmasia.


Deixa un comentari

La recerca sobre Agricultura Social arrenca de nou!

El projecte “L’Agricultura Social: Anàlisi Econòmica i Avaluació del Retorn a la Societat” ha rebut un dels ajuts a la recerca de la convocatòria RecerCaixa 2014, per continuar amb la recerca sobre aquest fenoómen emergent a Catalunya, iniciada al 2012. Aquest projecte està dirigit pel catedràtic de geografia Antoni F. Tulla del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que compta amb un equip de recerca pluridisciplinar.

Aquest projecte és un estudi d’economia social que busca demostrar com les activitats de l’Agricultura Social, que suposen beneficis socials directes en termes d’ocupació, educació, formació, teràpia o rehabilitació de col·lectius en risc d’exclusió social, retornen a la societat les inversions públiques i privades en forma de contribucions al desenvolupament local en àrees rurals i periurbanes, a la cohesió i la justícia social i a la eficiència del recursos econòmics.

El projecte se centrarà en l’avaluació del retorn a la societat de les activitats d’AS i de la viabilitat econòmica de les explotacions ja existents d’AS, amb l’objectiu principal de contribuir a l’expansió del sector i afavorir la creació de noves experiències. Entre les metodologies a emprar destaquem l’aplicació del mètode SROI (Social return of investments). S’elaborarà un mapa col·laboratiu i interactiu, on es representaran espacialment totes les entitats d’AS, visibilitzant aquest sector, i afavorint la difusió d’aquestes activitats, el contacte entre els emprenedors i la distribució dels seus productes.

Podreu seguir totes les novetats d’aquest projecte i altres informacions sobre l’Agricultura Social en aquest blog, a la nostra compte de twitter -amb les etiquetes #agrosocialUAB #agriculturasocial- i a la nostra pàgina de facebook.


Deixa un comentari

Presentació dels resultats del projecte (29 d’abril de 2014, Palau Macaya)

El proper 29 d’abril de 2014 a les 16:30h tindrà lloc al Palau Macaya de Barcelona (Pg. Sant Joan, 108) l’acte de presentació dels resultats del projecte “L’agricultura social en el desenvolupament local i l’ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió“. L’acte comptarà amb la participació de director de l’Obra Social de “la Caixa”, el Sr. Jaume Lanaspa; l’investigador principal del projecte, el Sr. Antoni Tulla, i l’equip d’investigadors del projecte, així com el Sr. Oriol Estela, responsable Oficina Tècnica d’Estratègies pel Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, i diverses experiències d’Agricutura Social. Adjuntem el programa a continuació:

16.30 h | Benvinguda i obertura de l’acte
Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social “la Caixa”
Antoni F. Tulla, catedràtic del Departament de Geografia de la UAB i investigador principal del projecte

16.50 h | Presentació dels resultats | L’Agricultura Social a Catalunya: radiografia d’un fenomen emergent
Camille Evard, investigadora del projecte
Natàlia Valldeperas, investigadora del projecte
Carles Guirado, investigador del projecte.

17.30 h | Conferència | La dimensió oblidada del desenvolupament econòmic local
Imma Pallarès, directora Fundació CEDRICAT
Oriol Estela, responsable Oficina Tècnica d’Estratègies pel Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona

18.00 h | Pausa | Tast i mostra de productes d’Agricultura Social a càrrec de CoopMercat

18.20 h | Taula rodona | De la llavor al fruit: experiències d’Agricultura Social a Catalunya
Pau Moragas (L’Olivera), Carles Díaz (Bolet Ben Fet), Mireia Franch (Sambucus), Belén Jürschik (Casa Dalmases)

19.20 h | Debat i torn obert de preguntes

Podreu seguir l’acte i el debat posterior per twitter al compte @Agrosocial_UAB i amb les etiquetes #agriculturasocial i #recercaixa. Posteriorment a les jornades es penjarà tot el material amb els resultats del projecte i el contingut de les jornades en aquest blog.

 

 


Deixa un comentari

L’Agricultura Social, un fenomen emergent a Catalunya

L’impuls que en les darreres dècades ha experimentat l’Agricultura Social (d’ara en endavant AS) a Europa, i també a Catalunya, s’ha de relacionar amb una sèrie de processos socioculturals i canvis en les tendències i pautes social que han contribuït a teixir noves aliances entre societat i agricultura. En aquest context, l’AS apareix com una estratègia per oferir solucions i respostes a problemes i necessitats presents en la societat actual, sorgides en la majoria de les ocasions des de la pròpia ciutadania amb la finalitat de contrarestar les mancances (i ineficàcia) de les polítiques públiques dirigides als col·lectius de població més vulnerables.

A Catalunya, fins ara l’AS s’ha desenvolupat principalment com a eina d’inserció sociolaboral i com a teràpia ocupacional, per donar resposta a les necessitats del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual. En els darrers 30 anys, han anat sorgint iniciatives privades motivades majoritàriament per les necessitats de les famílies i per les motivacions de determinades entitats del Tercer Sector Social. Aquests projectes s’han anat desenvolupant sense una estratègia conjunta ni un recolzament ferm per part de l’administració pública, donant lloc a un fenomen present a casa nostra però altament atomitzat i heterogeni.

Tanmateix, en altres països d’Europa existeixen evidències dels beneficis que pot aportar l’AS a les persones usuàries (discapacitat, trastorn mental, risc d’exclusió, joves, etc.), ja que aquesta és una activitat amb un recorregut molt més llarg. A països, com Itàlia o Bèlgica, l’AS (també coneguda sota altres denominacions com a social farming, green care, farming for health, care farming, etc) s’ha observat que aquesta activitat genera efectes positius més enllà de la inserció sociolaboral de col·lectius amb risc d’exclusió social, ja que actua com un important actiu en el desenvolupament local, la dotació de serveis en les àrees rurals i la cohesió social, entre d’altres. A més, aquestes iniciatives també tenen efectes positius sobre el medi ambient i el territori, ja que força sovint apareixen lligades a la producció ecològica, a un model agroalimentari local i a un consum de proximitat.

En aquest blog us volem presentar els principals resultats del projecte de recerca “L’Agricultura Social en el desenvolupament local i l’ocupació de col·lectius en risc de marginació” realitzat conjuntament pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Fundació CEDRICAT, i finançat pel Programa Rercercaixa (Convocatória 2011), una iniciativa de l’Obra Social “la Caixa” i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

 

Imatge